CLASSE 1 - Què és l'arqueologia pública?

Almansa Sánchez, J. (2011). Arqueología para todos los públicos. Hacia una definición de la Arqueología pública "a la española". ArqueoWeb: Revista sobre Arqueología en internet, 13(1), 6.

Aquesta ha sigut la primera classe de Gestió i difusió de l'arqueologia a la que he assistit. Dins l’aula hem tractat el tema "Què és l'arqueologia pública?" després d'haver llegit l'article d’Almansa Sánchez que surt mencionat al principi de l’entrada.

D'aquesta classe m’ha semblat molt interessant aprendre que hi ha dos percepcions de què és l'arqueologia pública a Europa: una al nord, i una altra molt diferent al sud. Es veu que hi ha un gran contrast degut a les lleis que cada regió va heretar de l’antiguitat.

A Europa del sud tenim el dret romà, que especifica que el subsòl pertany a l'Estat, i que només la superfície del territori pot tenir propietari. Aleshores, si el propietari d'una terra es troba material arqueològic, no pot intervenir i s'ho ha de comunicar a l'Estat. Aquest s'apropiarà del que hi hagi i s'encarregarà del seu tractament.

Per altra banda, a Europa del nord es va heretar el dret germànic, on consta que el propietari d'un territori posseeix aquella parcel·la fins al centre de la Terra. En aquest cas, si un propietari es troba material arqueològic al seu subsòl, pot sostreure'l sense cap mena de problema.

Es veu que aquesta diferència en la legislació és deguda a que a la zona nord no hi ha construccions monumentals, com ara amfiteatres, circs, fòrums, etc., contràriament al sud, on que sí que n'hi ha.

Al llarg de la classe també va sorgir la pregunta de com pot l’arqueologia millorar la vida de les persones, com pot fer la medicina o la ciència. La resposta va ser, més o menys: “fer que l’entorn passi a formar part de la vida de les persones. Les persones han de sentir que allò és important per ells”. Això em dóna a entendre que, si un poble es sent molt unit a un determinat jaciment, la figura de l’arqueòleg és important perquè els ajuda a saber-ne més i a unir-los amb el seu passat.

Pareix senzill, però com pot un arqueòleg suscitar aquell sentiment tan personal dins els individus? Em pareix una missió difícil d’acomplir quan les lleis a Espanya són tan restrictives en relació amb la participació de la gent en les excavacions arqueològiques. Per aquest motiu, m’agradaria aprendre molt més sobre aquest tema, i poder trobar-ne una solució per poder fer que la gent s’involucri amb els jaciments que té més a prop.

Per concloure aquesta entrada, m’agradaria parlar-ne un poc sobre una de les idees que s’han tractat a la sessió: l’aparició de l’arqueologia al temari educatiu a l’ensenyament obligatori. Parlant amb les meves companyes de classe, hem coincidit en què durant tota la nostra educació, com a molt ha aparegut l’arqueologia com a disciplina en quatre fulles als llibres d’història. Ens agradaria reivindicar que sortís més per ensenyar als nois que la història no només està reconstruïda gràcies a les fonts escrites, sinó que també es pot saber moltíssim gràcies a l’estudi de les restes materials d’una societat.

Túmul funerari de Tsukinowa, Japó. La seva excavació és un bon exemple de com fer arqueologia pública.
Fotografia de Seiichi