SORTIDA - Turó de la Rovira

Avui hem fet una visita al Turó de la Rovira, un jaciment que aglutina dos moments molt importants de Barcelona a l’època contemporània: els búnquers dels Republicans a la Guerra Civil i el barraquisme de la postguerra. El Turó de la Rovira està situat al barri barceloní del Carmel, a un punt tan elevat que es pot veure la ciutat a uns 360º amb total perfecció i precisió. Gràcies a les seves òptimes condicions naturals, va ser escollit com a punt estratègic pel bàndol Republicà a Barcelona en la Guerra Civil, ja que podia controlar tot tipus d’atac, ja fos aeri o naval. D’aquesta manera van instal·lar bateries antiaèries per defensar-se dels atacs franquistes. Després de la guerra, aquest espai va ser utilitzat com a espai de residència dels immigrants que no trobaven llar a Barcelona per la manca de vivenda.

L’espai dels búnquers es limita a un petit carrer a la part alta del turó. En un ordre no lineal es presenten petites plaques explicatives sobre aquest jaciment de la Guerra Civil, en les que hi ha redactades breus resums (normalment de les exposicions que complementen la visita) en català, castellà i anglès, acompanyades d’un nombre que pretén donar-li un sentit a la visita, i de diversos plànols i imatges. La informació proposada és breu i concisa, i el visitant es pot assabentar de seguida del que es vol transmetre sense tenir que perdre molt de temps llegint.

Hi ha, a més, tres petites exposicions que es poden visitar només uns quants dies a la setmana, però que són molt recomanables per endinsar-se més en els temes del barraquisme i la guerra. Un d’ells és el pavelló dels oficials de la milícia republicana que estava al càrrec de les bateries antiaèries. És una llar petita feta de formigó, la qual conserva encara alguna traça de la pintura de les parets originals, i està plena de forats provocats per les bales. L’interior de la casa va ser reformada dues vegades: una per acollir a una família, i la segona per fer una escola d’adults per les dones de les barraques que volien estudiar. L’equip museístic ha restaurat l’edifici original, i li ha dotat de molts elements interessants. Per un costat hi ha plànols de totes les fases de remodelació de la casa, i per altra banda hi ha rèpliques de documents relacionats amb l’armament que utilitzaven els soldats. Per explicar la vida dels milicians han utilitzat grans plaques amb textos informatius i fotografies. A més han utilitzat una entrevista etnogràfica, tret del camp de l’antropologia, a un dels soldats per donar testimoni del que va viure.

L’altra petita exposició es troba al pavelló de la tropa. Allà hi ha els mateixos recursos narratius, explicatius i museístics que al pavelló dels oficials, però a més compta amb dues vitrines on hi ha llibres, periòdics, un casc militar, una medalla, etc., que mostra de manera fidel els testimonis arqueològics d’aquella època. En aquesta exposició es combinen dos temes: les funcions militars dels Republicans a la Guerra Civil i el fenomen del barraquisme. A més, hi ha una sala annexa on es situen les latrines, lloc on encara es conserven restes de rajoles multicolors.

L’última exposició és una petita sala, el lloc de comandament, que té un text explicatiu, un banc i una gran pantalla on van passant fotografies del passat recent d’aquell territori.

Les estructures que hi ha fora de les exposicions estan molt malament conservades. Tant els parapets de formigó que servien per cobrir-se els soldats com els sòls estan desgastats i plens de pintades i ratllades fetes pels visitants. No es conserven les bateries antiaèries que es van emprar com a sistema defensiu, i tampoc n’han fet cap rèplica per exposar-la.

De les barraques només se’n conserva la distribució d’algunes de les estances, uns centímetres de sòcol de maó i ciment, i algunes rajoles del terra. També hi ha diversos desguassos d’aigua que apuntaven turó avall. S’ha de tenir cura d’entrar a les barraques, ja que es troba a un lloc molt escarpat i, amb totes les pedres i desnivells que existeixen, poden fer caure o trastabillar al visitant. De totes formes, tot l’espai del turó està molt net.

En quant al tractament dels diferents períodes històrics que es representen al turó, he de dir que tant la part de la Guerra Civil com la de la immigració i el barraquisme es combinen pefectament. Ambdues parts estan molt bé diferenciades però integrades coherentment dins el mateix jaciment. Les explicacions que es donen sobre aquests dos períodes històrics s’entenen a la perfecció gràcies als senzills textos i a la distribució de les barraques, que es troben a un nivell inferior dels espais militars.

El període de la Guerra Civil la tracten només des del punt de vista dels Republicans, que varen ser, de fet, el bàndol que va operar al Turó de la Rovira i que va sofrir els atacs dels Franquistes. És una informació totalment imparcial al només comptar amb testimonis de Republicans, però crec que en aquest jaciment no és apropiat que hi hagi una memòria de l’altre bàndol ja què es tracta de mostrar el que varen patir i com es varen organitzar els soldats republicans en aquest indret. Per aquest motiu, al meu entendre, la visita al Turó de la Rovira aporta al visitant, per un costat, informació valuosa sobre com van ocórrer uns fets molt importants a la ciutat de Barcelona. I per altre costat, aquesta informació connecta amb el visitant i el fa emocionar-se per les víctimes i per les dolentes condicions de vida en la que es trobaven els immigrants a les barraques.

També vaig observar quin és el tipus d’afluència que acudeix al Turó de la Rovira i el motiu de la seva visita. La gran majoria de gent que es passava per allà ho feia per practicar esport i passejar amb el seu gos. Els que venien per gaudir de les magnífiques vistes que es tenen des de les altures era gent jove i, normalment, grups. I després tenim uns quants visitants que, a part de mirar el paisatge, s’interessaven en llegir les plaques informatives del museu i, fins i tot, n’hi havia algun que s’atrevia a baixar o pujar a les petites exposicions.

Amb aquestes dades podem induir que un 90% dels visitants van per apreciar el paisatge, que un 20% d’aquests s’adonen de que és un espai de memòria i s’hi interessen, i un 10% restant que va per fer esport.

Personalment m’ha sorprès molt aquest jaciment, ja que no pensava que m’aniria a agradar tant ni que em generaria tant interès. Veure els espais on es va lliurar la guerra realment et fa pensar en les penúries que van passar els soldats que estaven allà. El que més m’ha impactat del tema de les barraques va ser que els seus habitants publicaven fins i tot un butlletí reivindicatiu on demanaven o oferien serveis per poder millorar les seves condicions de vida. Abans de la sortida no sentia cap tipus d’empatia per aquests immigrants, i no va ser fins que vaig arribar i informar-me bé que vaig canviar de semblar. Visitar aquest jaciment ha fet que revisqui en mi una època que mai he presenciat, per la qual cosa podem dir que he connectat molt bé amb el discurs museístic que s’ha volgut donar a aquest jaciment.

Per acabar aquesta entrada, m’agradaria valorar l’aportació d’aquest jaciment a la construcció de la memòria històrica, i la seva relació amb la memòria oral i la documentació escrita. El Turó de la Rovira és un espai de memòria molt important per conservar les memòries del passat recent. És un lloc on s’ha investigat el desenvolupament i l’impacte del conflicte entre el bàndol Republicà i el Franquista, i les conseqüències de la guerra des de l’experiència dels vençuts. A més, s’ha posat èmfasi en les denúncies jurídiques i la conservació de les restes de les barraques de la postguerra. Aquestes accions, dutes a terme pel Museu d’Història de Barcelona, reten homenatge a tots els que van sofrir unes condicions de vida molt dures i cruentes. Gràcies a la museïtzació, aquests esdeveniments no cauran en l’oblit en les futures generacions.

La relació que té el Turó de la Rovira amb la memòria oral es mostra perfectament en les entrevistes etnogràfiques als testimonis d’ambdues èpoques; i la documentació escrita està present a dues de les exposicions en forma de descripcions dels mètodes defensius de la guerra i diferents dossiers amb plànols de les zones de conflicte, en forma de periòdics i llibres que denuncien el barraquisme, i butlletins que reclamen una millora de les condicions de vida que tenien en aquell temps. És important mostrar aquest tipus d’evidències per donar-li veracitat arqueològica al discurs historiogràfic que es vol ensenyar als visitants el museu, i també és important per construir una arqueologia pública justa i verídica.

Des d’aquí recomano fer una visita al Turó de la Rovira, un dels espais de memòria més importants de Barcelona.

Vistes des del Turó de la Rovira.

Vitrina dedicada a la Guerra Civil. Exposició del pavelló de la tropa.