Ayán Vila, X.M. et al. (2012). Més enllà de l’arqueologia pública: arqueologia, democràcia i comunitat en el jaciment multivocal d’A Lanzada (Sanxenxo, Pontevedra). Treballs d'arqueologia, 18, 63-98.
A
la quinta classe d’aquesta assignatura hem tractat, a partir d’un article sobre
l’arqueologia pública al jaciment d’A Lanzada, com millorar i ampliar els
sistemes de difusió d’un assentament i la seva excavació.
Amb
el debat d’avui m’he donat compte de que l’arqueologia no només és excavació i
interpretació de les dades materials, sinó que la difusió juga una part crucial.
Si no informem del nostre passat a tota la població, quin sentit tindria l’arqueologia?
Aquesta difusió es por dur a terme de moltes maneres, ja sigui amb jornades de
portes obertes, fent treball amb escoles, donant conferències, invitant gent
per fer excavacions controlades, informant per internet i mitjans de
comunicació, etc.
Aquesta
sessió no m’ha generat cap pregunta nova, però sí que m’he trobat amb un punt
on no hi estic d’acord, i un altre que no em pareix just.
El
punt en el qual no estic d’acord és tenir que recuperar expressament la memòria
d’aquells que varen excavar un jaciment i mostrar-ho al públic. No crec que
aquest fet tingui la mateixa importància que mostrar l’assentament en sí. Estic
d’acord en deixar constància de tot el procés d’excavació i de donar crèdit a
les persones que hi varen treballar, però opino que la recuperació d’aquesta memòria
individual és una mesura excessiva.
La
part que no em pareix justa és que, en ple segle XXI, hi hagi tants problemes
per accedir a la informació (que es suposa que és publica) que s’ha extret dels
jaciments i que es troba a les administracions (o fins i tot als despatxos d’alguns
arqueòlegs recelosos). Pareix que encara ara només una elit pot obtenir
coneixement i la gent interessada segueix vetada d’aquestes dades. Aquesta informació
hauria de ser de fàcil accés i comprensió, i hauria d’estar regulada amb la
finalitat de que totes les dades que obtinguin els arqueòlegs siguin publicades
per a que la resta ho pugui conèixer, debatre, difondre...
Un
bon exemple d’arqueologia pública a Espanya, a part del jaciment d’A Lanzada,
seria el jaciment ibèric de Font de la Canya, situat al municipi d’Avinyonet
del Penedès. Al ser un dels primers productors de vi de la zona, els arqueòlegs
han explotat aquesta temàtica i s’han encarregat de fer exposicions, un museu,
visites guiades, recreacions de la producció de vi, tallers per nens, i
diverses activitats enològiques. A més de tenir una pàgina de Facebook on
publiquen diàriament tots els seus avenços en la investigació, participen
activament amb molts mitjans de comunicació per fer arribar totes les dades
sobre aquest jaciment a tot tipus de públic.
Per
concloure aquesta entrada al blog, m’agradaria comentar un recull d’imatges que
vàrem visionar a classe, nomenat WORK IN
PROGRESS. En aquest metratge vàrem veure el procés d’excavació del que
pareixia ser una necròpolis romana a un indret espanyol. Al estar situada al
bell mig de la ciutat, tothom s’apropava a veure què hi havia allà, i no
deixaven de teoritzar què podia ser allò. El que vaig percebre és que els
ciutadans no tenien ni idea del que estaven parlant o veient a causa d’una
manca d’informació. Els arqueòlegs i paletes que allà treballaven només es
dirigien als mitjans de comunicació, i mai als espectadors que s’estaven allà
hores i hores mirant el seu treball. A vegades també es veia com col·locaven
reixes opaques als murs, per a que no poguessin mirar dins, amagant d’alguna
forma la descoberta.
Com
podem veure, aquesta postura que varen prendre els treballadors de l’excavació
és l’exemple perfecte de com no fer mai arqueologia. Per pal·liar aquesta
situació de desinformació, podríem emprar unes quantes mesures efectives i entretingudes
per tot tipus de públic:
1)
Mai ocultar l’excavació, però sí protegir l’àrea. Els ciutadans tenen dret a
veure què ocorre al lloc on viuen. D’aquesta manera, es pot posar un reixat
normal on es pogués veure en tot moment el treball dut a terme a l’excavació.
2)
Informar els vianants en directe. Els arqueòlegs poden anar passant on estan
els civils i fer un resum de les noves descobertes i del context històric del
jaciment.
3)
Posar taules d’informació a prop per a que la gent s’informi de forma
autodidacta.
4)
A internet poden crear una pàgina web o crear-se un compte en diverses
plataformes i publicar assíduament el treball que van realitzant. El format pot
ser en curts tuits, entrades de text,
vídeos, fotografies, etc.
5)
Fer petites visites guiades per mostrar in
situ les descobertes materials que s’han anat fent.
Aquesta
feina no costaria gens de fer i ajudaria en gran mesura a culturitzar i
informar la població que envolta a tots els jaciments excavats de forma
preventiva.
 |
| Taller de joguines ibèriques organitzat pels arqueòlegs de Font de la Canya. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario