Ruiz Zapatero, G. (2009). La divulgación arqueológica: las ideologías ocultas. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, 19, 11-36.
En la darrera sessió hem tractat quins rols atribueix el cine, la
literatura i els videojocs a la disciplina arqueològica i al propi arqueòleg.
Hem pogut conèixer que la tradicional visió que s’ha adjudicat a l’exercici de
l’arqueologia de successos misteriosos, d’aventures, d’exotisme i d’anar a la
recerca d’un tresor, prové ja des del segle XVIII amb les campanyes de Napoleó
a Egipte. Per exemple, les pel·lícules d’Indiana Jones on es veu que va a la
recerca d’un tresor per espoliar-lo, és un bon reflex del comportament ètic en
l’arqueologia d’aquests segles.
I és que aquesta visió s’ha perpetuat al llarg dels anys, quedant fora
de totes les representacions la part de recerca arqueològica que es fa, per
exemple, als laboratoris després d’una excavació, o la de difusió de la recerca
per donar-la a conèixer a tothom.
Crec que s’ha d’incentivar més als mitjans d’entreteniment una projecció
realista de l’arqueologia, sobre tot en el tema de l’espoli, que ha sigut un
dels problemes més grans que ha sofert al llarg dels segles. Està bé crear una
ficció sobre la disciplina, però es deuria crear una conscienciació sobre les
males pràctiques que es duen a terme per a que la gent es doni compte de les
grans dificultats que pateixen els arqueòlegs i del mal que ocasionen a la
pròpia història local al cometre’s aquest tipus de delictes.
Llegint un dels capítols del llibre Prehistòria
i cinema he pogut reflexionar sobre la visió que s’ha atribuït a la dona
prehistòrica en el món del cinema. A les pel·lícules predomina una visió
androcèntrica, etnocèntrica i sexista on es projecta una imatge de dona segons
els cànons de bellesa ideals i els rols que tenien a una societat europea
contemporània. No cal dir que aquesta visió no té cap rigor científic o
documental, ja que sempre posen a les dones com a individus submisos als homes.
En definitiva, la societat ha construït i ha adjudicat comportaments
tant a la figura de l’arqueòleg com al de la dona prehistòrica als mitjans de
comunicació. Per pal·liar aquest problema hem de posar més èmfasi en la difusió
arqueològica, conscienciant així als creadors de contingut a fer històries
verídiques i no les versions distorsionades que legitimen la realitat en la que
vivim.
 |
| Visió popular de l'arqueòleg prototip a causa de la influència de la pel·lícula d'Indiana Jones. Autor: Erudito Mal per Ad Absurdum |
FONTS:
Soler, Begoña (2012). "¿Eren així les dones de la prehistòria?". En Jardón, Paula; Pérez, Clara y Begoña Soler
(Eds.), Prehistòria i cinema. Valencia:
Museu de Prehistòria de València, 83-100.
No hay comentarios:
Publicar un comentario