SORTIDA - Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet)

Puig Castellar és un poblat ibèric situat dalt d’un turó a Santa Coloma de Gramenet. Es va construir al segle IV aC, i va ser habitat per la tribu dels laietans. Gràcies a la seva elevació, des del cim es pot veure tot el territori del voltant, sent així un jaciment amb una localització molt privilegiada. Aquest oppidum ocupa uns 5000 m² i té un urbanisme típicament ibèric: és un poblat ovalat i emmurallat, amb murs de contenció, i cases adossades a l’interior de la fortificació, utilitzant-la com a un mur més per aprofitar l’espai. Hi ha carrers de circulació entre les cases, i aquestes s’adapten al terreny mitjançant terrasses.

Sòcol de pedra de la muralla exterior del poblat. Es pensa que l’alçat estava fet amb encofrats de tàpia i tovot. La línia vermella representa la separació entre la fortificació original i la reconstrucció i restauració modernes.

Puig Castellar és abandonat a finals del segle III aC a causa de la II Guerra Púnica.

Els materials arqueològics que s’han extret són diversos: armes i fundes d’armes de metall (puntes de llança, fragments de beines d’espasa...), pesos de teler i fusos, capfoguers amb forma de bous, asos ibèrics, ceràmica fenícia, grega i romana d’importació, eines de metall per treballar el camp... també elements relacionats amb càstigs, com un crani enclavat, i artefactes propis de l’aristocràcia militar, com els esperons de bronze.

De l’ocupació prehistòrica només queden els sòcols de les cases, la muralla, els murs de contenció, i els carrers. D’aquestes construccions podem diferenciar els elements restituïts (com algun paviment, una casa reconstruïda o la compleció d’un sòcol de pedra) al haver-hi una línia vermella que separa i delimita ambdós espais, o pels materials emprats (si no és pedra o terra, sol ser una restitució). Segons les restes, es pot inferir que els habitatges eren molt petits. Hi havia cases simples (d’una sola habitació) o més complexes (amb dos o tres habitacions). Les cases eren tan petites (entre 15 i 20 m²) que es pensa que la vida quotidiana es faria a l’exterior, i que alguns treballs especialitzats es donarien a terme dins tallers o cases. També s’infereix que les cases de la terrassa superior del turó eren utilitzades per l’aristocràcia o pel cap tribal com a habitatge. Un dels carrers principals del poblat s’ha erosionat tant que es veu clarament que hi havia un espai de clavegueram o canalització de les aigües pluvials.

Actualment el jaciment es troba en un bon estat de conservació. Les restes encara romanen lo suficientment bé com per diferenciar l’estructura de totes les cases i els carrers. A més, s’ha reconstruït una de les cases i algun paviment per poder entrar-hi. No obstant això, les males herbes i plantetes s’han menjat quasi tot el turó, envaint la majoria de les estructures.

Terrassa inferior de l’oppidum ibèric. Diverses zones d’habitació.

La senyalització que s’ha utilitzat a Puig Castellar és la de plafons amb text informatiu. Els textos estan una mica desgastats pel temps, ja que els plafons es van col·locar al 2006, però la tipografia és llegible i les il·lustracions que inclouen estan ben fetes i són de qualitat. La informació inclosa és fàcils d’entendre i és molt genèrica: va dirigida des d’adolescents fins a gent gran. Un desavantatge d’aquests plafons és que estan fets en metall, per la qual cosa el sol reflexa tota l’estona i no es veu bé. Hom s’ha d’anar movent per fer-los ombra i poder llegir el que posa.

Abans d’arribar a la porta d’entrada del jaciment hi ha un plafó amb una restitució del poblat, dels seus habitants i de diversos àmbits a color i amb molt detall. Més endavant hi ha tres plafons en diversos idiomes, explicant una mica qui eren els ibers i com van viure en aquest indret. Una vegada es puja per l’únic camí possible, ens topem amb diversos plafons més. Aquesta vegada estan només en català, així que si algú no entén aquest idioma, no entendrà res.

Els plafons estan col·locats majoritàriament resseguint el camí principal d’entrada o dins les cases. Cal dir que al principi hi ha un mapa de l’itinerari recomanat a seguir, però els plafons no estan numerats. Tampoc fa falta que ho estiguin perquè aquests no estan relacionats entre ells: cadascun tracta un tema diferent. Un dels plafons està situat a una terrassa inferior, a una zona perillosa de descens. Com normalment només hi ha una direcció per anar-hi, es poden llegir tots els textos d’una forma lineal sense perdre’s cap d’ells. La informació que inclouen és molt superficial, i es podria aplicar a la majoria de societats ibèriques de la zona. Els temes que tracten són principalment sobre urbanisme, agricultura, comerç, metal·lúrgia, sistemes de canalització i escriptura ibèrica. Per reforçar els dos paràgrafs que fiquen de cada tema a cada plafó, il·lustren algunes restes materials que s’han extret del jaciment, molt ben dibuixats. També ens trobem amb un plafó que situa altres assentaments ibèrics de la zona en un mapa.

Personalment opino que els plafons tracten temes molt diversos, cosa que està molt bé, però estan situades descontextualitzades. Per exemple, quan parlen dels sistemes de canalització, està clar que el veiem al carrer. No obstant això, el plafó està posat dins una casa.

El que sí m’ha agradat és que situïn en un petit mapa tots els punts on han trobat objectes relacionats amb un tema concret, com per exemple el comerç. Això sí, em manca que detallin quin tipus de troballa ha sigut. També trobo a faltar una interpretació més profunda que no pas la que hi ha escrita als plafons, que pareix molt superficial.

Al ser un jaciment a l’aire lliure i d’entrada gratuïta, pot anar-hi, en principi, qualsevol persona. Podem posar a Puig Castellar la categoria de jaciment museïtzat al disposar d’un pla museístic (té un recorregut i un itinerari, uns plafons de text i il·lustracions que plasmen el discurs), i d’una conservació o manutenció constant del jaciment (si més no, quan estàvem allà, vàrem veure diversos operaris treballant dins l’assentament per llevar la mala herba). Però crec que és millor etiquetar aquest poblat ibèric com a parc arqueològic (tal i com és categoritzat als plafons del jaciment), al tenir un paisatge natural amb molt impacte i al ser aquest molt favorable per la recreació de l’assentament, a més de disposar d’amples camins senyalitzats que faciliten l’accés al cim del turó (però només caminant, ja que les vies estan obstaculitzades pels vehicles).

Els visitants catalanoparlants que decideixin visitar aquest oppidum ibèric no tindran una informació molt detallada de la comunitat que va viure allà, però suposo que qualsevol curiositat podria ser suplerta al Museu Torre Balldovina. En canvi, el discurs museístic deixa fora a tothom que no entengui el català. El jaciment tampoc és accessible a gent amb alguna discapacitat de mobilitat com pot ser algú que va en cadira de rodes, ja que els camins estan tallats i l’assentament no està habilitat: s’ha d’anar pujant a salts per la pavimentació irregular i sedimentada pel pas del temps i la pluja. Opino que tampoc és un lloc segur per anar-hi amb ancians, ja que hi ha massa desnivells i pedres en comptes d’un camí pròpiament fet.

En definitiva, introduiria un par de millores a Puig Castellar. Aquestes serien donar-li un millor accés per a que tot tipus de públic, ja siguin discapacitats o gent gran puguin visitar-lo; substituiria els textos i els posaria en castellà, català, anglès i en braille; els plafons els faria d’un material no reflectant, i els posaria contextualitzats amb el tema que tracten. Malgrat tot, recomano pegar-li una ullada a l’oppidum ibèric, perquè és molt interessant, està ben conservat, i ofereix unes vistes dels voltants magnífiques.