Cuenca López, J.M. (2014). El papel del patrimonio en los centros educativos: hacia la socialización patrimonial. Tejuelo, 19(1), 76-96
Hi
ha moltes maneres de difondre els coneixements arqueològics. Segons el tipus de
públic al que es vulgui dirigir la informació, s’utilitzaran uns o altres
mètodes. Però qui ha dit que el procés d’aprenentatge hagi de ser avorrit? En
la classe d’avui hem vist diverses formes d’educar mitjançant l’arqueologia.
Crec
que el que més pot interessar, educar i entretenir al jovent, és participar en
activitats físiques on es poden manipular objectes o dur a terme treballs que
es fan durant l’excavació arqueològica. Aquí podríem situar l’excavació
simulada, el voluntariat a una excavació real, els tallers de transformació de
les matèries primeres, o veure i tocar restes materials (ossos, ceràmica,
objectes de pedra, etc). Pels més majors, penso que el que més els agradaria
seria aprofundir el seu coneixement dins els propis jaciments amb activitats
com el roleplay per posar-se en la
pell de les societats antigues i poder relacionar les seves vivències amb els
problemes que patim en l’actualitat. No obstant això, qualsevol persona de
qualsevol edat pot participar en totes les activitats que he esmentat, segons
els seus interessos personals.
Totes
aquestes formes d’aprendre em pareixen una forma molt activa i divertida
d’adquirir coneixement i de traslladar-nos del nostre passat. A més, també es
poden dur a terme aquestes activitats en la resta de disciplines científiques.
Per aquest motiu considero que és important utilitzar l’arqueologia com a
mètode per aprendre, però no cal aprendre sobre la disciplina arqueològica de
forma estricta.
Degut
l’escàs pressupost del que disposen les escoles per fer sortides o tallers
relacionats amb l’arqueologia, m’ha sorgit un dubte existencial. Normalment, a
la infantesa d’una persona només s’experimenta un parell d’hores algun tipus de
relació amb les activitats més dalt esmentades. També considero que l’escassetat
de temps és un factor clau per fer que l’infant no s’interessi veritablement
per aquests temes. Per aquest motiu, val realment la pena fer tallers i
sortides a les escoles i instituts, si amb el poc pressupost només uns quants
poden realitzar-los? La seva fascinació no creixerà al ser una experiència
efímera, així que dóna algun fruit l’esforç fet al muntar totes aquestes
activitats? Jo parlo des de la meva pròpia experiència, on a l’escola només ens
van dur una vegada al museu arqueològic d’Eivissa, i la visita a la necròpolis
i als hipogeus va quedar en l’oblit, en un racó profund del meu cervell. Per
sort sempre m’ha fascinat l’arqueologia, i per això m’he interessat tant per
aquesta branca de la ciència; però algun altre podria no haver-se recordat d’aquesta
vivència i mai contemplaria l’arqueologia com res interessant. No seria millor
substituir els tallers i fer recreacions històriques, dramatitzacions o time travels? Sense dubte aquestes són
activitats que primerament et fan pensar molt i t’emocionen si hi has de
participar com a actor.
Una
idea que m’ha sorgit per seguir fent aquest tipus d’activitats a les escoles,
reduint el seu cost, seria fer-les però amb l’ordinador. No només podrien anar
totes les classes i tots els cursos a fer les activitats, sinó que, a més,
tindrien a una oferta molt més ampla i variada. Amb programes de software o
dins pàgines web podrien fer excavacions simulades, estudiar l’evolució tècnica
de les restes materials, veure recreacions de diverses èpoques i societats,
jugar a rol, fer una visita virtual a un museu o jaciment, etc.
 |
| Batalla de Romans contra Cartaginesos a l'illa d'Eivissa. Recreació història on tothom pot apuntar-se al bàndol que més li agradi, vestir-se segons l'època i fer una guerra de tomàquets a la platja, lloc d'arribada de la invasió romana. Crèdits: Juan A. Riera del Diari d'Eivissa |
No hay comentarios:
Publicar un comentario