CLASSE 9 - La indústria del patrimoni més enllà dels museus

Folgado, J.A et al.. (2016). "Eventos turísticos basados en ambientaciones y recreaciones históricas. Un anàlisis en Extremadura." International Journal of Scientific Management Tourism 2.3: 81-97.

En la sessió d’avui hem acabat de reflexionar sobre el patrimoni cultural. Hem descobert que hi ha dos tipus de patrimoni: el turístic i el local. La qüestió de quin era més important conservar va sorgir de seguida. La resposta té molta relació amb l’arqueologia pública: si des de petits s’educa als locals sobre la importància del seu patrimoni, acaben vinculats amb ell i aprenen a valorar la seva conservació i preservació. En canvi, un turista que visiti patrimoni turístic anirà perquè és molt conegut, no per que es senti vinculat amb ell.

Un altre tipus de patrimoni que no vàrem veure a classe és el patrimoni personal. Segons Timothy (2014, 34-35), la seva finalitat és intentar que una persona connecti amb el seu passat ancestral, vinculant-la amb les seves arrels i avantpassats. Per aconseguir-ho no és tan fàcil com anar a veure un monument, sinó que es duen a terme accions com viatjar als països d’origen, fer recerques genealògiques, menjar aliments locals, visitar família llunyana, participar en reunions del teu clan, etc. Els visitants d’aquest tipus de patrimoni és gent disconforme amb la tradicional forma de visitar el patrimoni turístic i local. Són aquells que cerquen del patrimoni cultural un coneixement més profund i personalment satisfactori.

Un altre tema molt interessant que hem tractat ha sigut l’existència de diferents models econòmics per viure de l’arqueologia i per finançar la investigació i la difusió dels projectes arqueològics. M’ha resultat fonamental aprendre’ls per tots els que estudiem arqueologia, ja que encara que ens encanti el que fem, no podem viure de l’aire. Un bon exemple seria la fira de Jorvik, capaç de crear un interès per la divulgació històrica a través de l’oci. No obstant això, té molts detractors que critiquen fins a quin punt és ètic que Jorvik entri en el negoci de l’oci, comercialitzant així el passat.

Amb la polèmica de la fira de Jorvik em va sorgir una pregunta similar. Normalment el patrimoni cultural té problemes de finançament per la seva conservació i difusió. Així que una bona idea seria, per exemple, que una empresa privada, a canvi de fer publicitat de la seva marca o producte, financés un museu o una fira. Però fins a quin punt aquest acord seria ètic? No s’acabaria convertint la cultura en un producte? Una solució seria que les empreses que financessin aquests events culturals estiguessin relacionats amb la cultura. Però segons les estadístiques, aquestes són les que menys o mai aporten i participen en subvencions o finançaments. Crec que és per aquest motiu que han sorgit tants models econòmics diferents (com fires medievals, viatges culturals, rutes temàtiques, creació de merchandising pels museus, o participar en excavacions pagant) per poder seguir invertint en investigació arqueològica.

Recreació del treball d'un escultor a la Fira Medieval d'Eivissa al 2011.

Recreació del treball d'un ferrer a la Fira Medieval d'Eivissa al 2011.

FONTS:

Timothy, D. J. (2014). Contemporary cultural heritage and tourism: Development issues and emerging trends. Public Archaeology, 13 (1-3), 30-47.