CLASSE 10 - Turisme cultural i desenvolupament econòmic

Rodríguez Santana, C.G., & Saénz Sagasti, J.I. (2014). El liderazgo cultural en la gestión turística del Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria). 115-137. 

La sessió número 10 ha sigut l'última que hem fet a l'assignatura. En aquest cas hem estat veient l'estreta relació que té l'arqueologia amb el turisme. A primera vista pot parèixer que l'arqueologia només es fa servir del turisme per guanyar diners, però hem pogut comprovar que no és així. Des de la creació del turisme, els joves de famílies adinerades se’n anaven a visitar el patrimoni cultural per obtenir coneixements sobre altres èpoques, societats i cultures. Amb el pas del temps i gràcies al creixement econòmic que varen sofrir les classes mitjanes, més persones varen poder accedir a aquest patrimoni arqueològic a imitació dels comportaments de les elits. Per la qual cosa, el turisme ha sigut el primer en aprofitar-se dels beneficis de l'arqueologia, i no a l'inversa.

El que cerca l'arqueologia com a recurs turístic és utilitzar l'afluència de públic per prestar un servei a la comunitat. Mitjançant la recerca i la conservació dels jaciments, els museus ofereixen als visitants una experiència de veure i viure el passat, obtenint així coneixement sobre una època, una cultura, una societat, etc. Cada visita cultural proporciona una experiència singular i imprevisible que ajuda a conèixer coses sobre els altres.

Quan hem estat debatent sobre les diferències entre el turisme de sol i platja, i el turisme cultural i arqueològic, m’ha sorgit un interrogant. Segons el que hem vist, algunes zones dins els museus tenen un aforament limitat o carrying capacity per dia. Això es reflexa, per exemple, al Parc Arqueològic de Cueva Pintada a la sala on tenen unes pintures. En principi es fa per no fer malbé el que hi ha exposat i preservar-ho de la millor forma possible. La conservació d’aquesta zona es faria amb l'única finalitat d’obtenir una rendibilitat social; però no seria més bé una rendibilitat econòmica la que cercaria aquest tipus de museus? És a dir, quant menys es fes malbé, menys diners hauran d’invertir en conservar-lo i restaurar-lo. D’aquesta forma, a la llarga acaben guanyant més diners que no si deixessin accedir a tothom.

Llegint una altra vegada l’article de Timothy (2014: 40-41) he après que el turisme cultural no només es manifesta visitant restes arqueològiques. Per exemple, aquells turistes que facin un viatge amb finalitats esportives, està visitant al cap i a la fi el patrimoni immaterial dels jocs i esports. Els que participen en l’agroturisme experimenten el patrimoni agrícola fent activitats que realitzaven els avantpassats d’aquelles regions. Fins i tot, els que fan turisme religiós experimenten els rituals del passat i coneixen els deus als que adoraven, formant part del patrimoni espiritual immaterial i material.

A classe també hem vist com l'Ajuntament d’Artesa de Segre ha proposat un concurs públic per a que algú que estigui interessat i compleixi els requisits es posi al capdavant de la gestió de L’espai transmissor de Seró, que depèn del Museu de la Noguera. Aquest museu alberga, dins un edifici molt modern, les restes d'un menhir amb motius decoratius reutilitzats per fer un megàlit. Si jo m'oferís a optar pel treball, ho gestionaria de la següent manera per obtenir més afluència de públic:

Primerament, com el museu està relacionat amb les vinyes i la producció del vi de la zona, inclouria l'espai dins una ruta de degustació de vi, tal i com es fa amb les rutes dels aliments dels ibers. Faria un conveni amb les escoles d'Enologia del voltant per fer allà una degustació i que els alumnes aprenguin també sobre el megàlit.

A la sala on s’exposen les esteles ficaria panells informatius per a que tothom sàpiga en qualsevol moment què són les restes que té al davant i com s’han interpretat.

Aprofitant la sala polivalent projectaria un vídeo amb una recreació del megàlit i algun ritual d’enterrament. A continuació realitzaria tallers d’arquelogia experimental per tot tipus de públic. Es farien activitats relacionades amb l’art a la prehistòria. Es podrien agafar pedres per pintar-les amb els motius decoratius que tenen les peces exposades, fabricar vasos ceràmics utilitzant motlles, realitzar ornaments com collarets, o fins i tot construir un megàlit fent servir tècniques utilitzades en el neolític.

Finalment, si hi hagués pressupost suficient, reconstruiria el megàlit a l’exterior del museu i oferiria visites cinc vegades a la setmana per a que pogués ser visitat.

Viatge organitzat per Thomas Cook a Egipte el 1890. Font: Express.

FONTS:

Timothy, D. J. (2014). Contemporary cultural heritage and tourism: Development issues and emerging trends. Public Archaeology, 13 (1-3), 30-47.